Quienes Somos
As. Jurídico
Jubilaciones
Servicios
Contacto
síguenos en Facebook
Selección de
societat gastronomica
Tango
Guia
Espai Catala
Asociate
Galeria de Fotos
cultura
Carta a Mafalda
Diccionario

Contacto: (+34) 655 549 859 / 675384396

Email:

HISTORIES DESOBEDIENTS, FAMILIARS DE GENOCIDES QUE ELS REPUDIEN
2021-08-08
Sección DERECHOS HUMANOS
HISTORIES DESOBEDIENTS, FAMILIARS DE GENOCIDES QUE ELS REPUDIEN

INTRODUCCIÓ DEL TRADUCTOR:
Una de les conseqüències de la lluita contra la impunitat i per memòria, veritat i justícia de la majoria de la societat argentina es el sorgiment d’aquest moviment de filles i fills de repressors que els repudien i denuncien els seus crims, des de la mirada d’una família que va ser part del genocidi i que es van beneficiar del saqueig.
Demostració fefaent que la societat argentina es l’avantguarda de la dignitat humana a tot el món. DJA


Què va portar a la filla del "Dr. K" a narrar la seva història?



Analía Kalinec, la filla del genocida que va decidir escriure la seva història: "Va ser com voler comprendre l'incomprensible"
Autora del llibre: “Llevaré su nombre”

Eduardo Kalinec és un repressor que va actuar en els centres clandestins que van integrar el circuit Atlètico-Banco-Olimpo.

Informació introductòria:
El policia Eduardo Kalinec va explicar a alguns familiars (informació que es va sumar a la causa del judici en contra seva) que havia escollit el pseudònim de Dr. K per dues raons:
La primera es que ell estava especialitzat en torturar, aleshores els genocides li deien “ El quiròfan” a la sal de turments. Doncs com que ell treballava al quiròfan, es feia dir “Dr.”
I Dr. K en referencia al sabó, donat que ell cercava fer neteja de comunistes, jueus i terroristes.
Va ser imputat i condemnat a reclusió perpetua (una pena que tan sols es pot aixecar amb la mort dels condemnat per delictes de lesa humanitat) 181 delictes, que incloïen: segrest, reducció a l’esclavisme, tortures, assassinats, violacions, supressió d’identitat i segrest de menors i robatoris. DJA




Per Ailín Bullentini
07/08/2021

Analía Kalinec es presidenta de l’Associació “HISTORIAS DESOBEDIENTES” integrada per filles i fills o familiars de genocides de la dictadura eclesiàstica, cívica i militar del 1976 a l’Argentina.

Analía Kalinec és docent fa més de 20 anys; psicòloga fa més de 10 i estudiant d'advocacia des de fa dues. Però assenyala que hi ha alguna cosa que, sap, està sempre aprenent: a comprendre. L'escriptura de “Portaré el seu nom”, el seu primer llibre, s'emmarca en aquesta tasca: “Va ser com voler comprendre l'incomprensible”, diu sobre la publicació en la qual reconstrueix des de diferents registres --escrits personals, cartes dirigides i rebudes, articles periodístics, resolucions i sentencies judicials-- una història que és seva, és de la seva família i és de tot el país: el camí que va recórrer des que va saber que el seu pare, Eduardo Kalinec, és un repressor que va actuar en els centres clandestins que van integrar el circuit Atlètic-Banc-Olimp (ABO), va ser detingut i després condemnat.

Nota 1
CCD= Centre Clandestí de Detenció.
El circuit Atlètic-Banc-Olimp (ABO) va ser un circuit de tres edificis de la Capital Federal argentina a on van funcionar CCD.
El CCD conegut com «L'Atlètic» era un predi pertanyent a la Policia Federal situat entre Passeig Colón, Sant Joan, Cochabamba i Azopardo de la ciutat de Buenos Aires. Aquest lloc va funcionar des de mediats 1976 fins a desembre de 1977, quan degué ser demolit pel traçat de l'autopista Richieri.

Els detinguts van ser llavors traslladats a la Província de Buenos Aires, a «El Banc», un predi de la Policia bonaerense situat en rodalia de la intersecció d'autopista Ricchieri i Camí de Cintura, Puente 12, La Matança. El lloc va funcionar com CCD des de fins de 1977 fins mediats 1978 mentre es condicionava «L'Olimp».

«L'Olimp», també pertanyent a la Policia Federal, va funcionar des de 16 d'agost de 1978, amb el trasllat de nombrosos detinguts des de “El Banc”, mantenint-se actiu fins a inicis de 1979 any en què va ser desmantellat. Aquest CCD estava situat en la intersecció dels carrers Lacarra i Ramón L. Falcón, en el barri porteny de Boscatge.

http://circuitoabo.blogspot.com/



“Té a veure amb una posició ja presa”, explica Analía en diàleg amb aquest diari a poques setmanes d'haver sortit a la llum el seu llibre. Una posició presa respecte de la seva història com a filla del “Dr. K”, com es feia dir el seu papà en els espais on torturava, segrestava i reprimia durant l'última dictadura cívic eclesiàstica militar, que va començar a ser coneguda públicament en 2016, a l'una del salt a la vida pública i la lluita per la memòria, la veritat i la justícia del col·lectiu Històries desobedients --hijes i familiars de genocides que repudiaven la seva participació en el terrorismes d'Estat--, però que fins ara no havia comptat ella en primera persona. “Si uns altres ja la van explicar o l'estan comptant, si estan escrivint sobre mi, sobre nosaltres, reflexionant, em va semblar vàlid i necessari no resignar la meva posició, el meu punt de vista, la meva experiència i les meves vivències. Aquí està tot el meu esforç per voler comprendre l'incomprensible, aquesta és la síntesi”, va aclarir.
Nota 2
Dr. K era una marca de sabó per restar roba molt popular. Kalinec va utilitzar la lletra inicial del seu cognom per l’alies de repressor, donat que el sistema repressiu del terrorisme d’estat era il·legal i clandestí, fins i tot per la legislació de la Dictadura.


--Quines són les fites incomprensibles d'aquesta història?

--Hi ha coses que no podran tenir mai sentit per a mi: la condició de torturador del meu pare, com pot un ésser humà arribar a aquest nivell de crueltat?
Però els seus silencis són més incomprensibles encara. És una cosa que estic ara vivint i patint en la meva pròpia carn. Que ell no pugui o que no vulgui revisar els seus crims, penedir-se, pensar en el mal que li va fer als altres, no el puc concebre.

L'autora és la segona en ordre cronològic de les quatre filles que Dr. K va tenir amb Ángela Fava, totes van néixer durant l'última dictadura. Ella, Analía, en 1979. Explica en les primera pàgines del seu llibre que tenia una relació molt afectiva amb el seu pare, recorda sobrenoms afectuosos amb els quals es deien, fins i tot inclou cartes que el repressor li va escriure durant la seva adolescència.

Fins a 2008, l'única cosa que sabien les germanes Kalinec era que el pare proveïdor, tot poderós, home total de la casa, era comissari de la Policia Federal, una institució que corria per les venes de la història familiar. De fet, les dues germanes menors de Analía havien estudiat i treballaven en la força policial.

El repressor ja estava detingut des de 2005 i des de llavors, Analía comença a desfer camí des de la ceguesa, comença a trencar amb la lògica dels “afectes i lleialtats” que imperen en la seva família --en totes les que compten amb algun integrant genocida, dirà en les conclusions del seu llibre--, comença a veure.
Per mitjans del 2008, el diàleg amb el seu pare es trenca definitivament.
És quan el jutge federal Daniel Rafecas eleva la causa en la qual estava acusat el Dr. K a judici oral. De l'última última visita que va realitzar per a veure-ho, a la presó de Devoto, va tornar enfrontada amb ell, la seva mare i les seves germanes a excepció d'una, la major, que ja havia tallat el vincle quan Kalinec havia estat detingut. Els vincles mai es van recompondre del tot. Recentment va tenir novament notícies del comissari retirat quan aquest li va fer judici per indignitat, amb l'únic objectiu de desheretar-la, després de la mort de la seva mare.

--Et poses a pensar a vegades en el cost que va tenir per a vós aquest “obrir els ulls”?

--Sí òbviament. El cost emocional que va tenir tot aquest procés és altíssim. I intento no racionalitzar-ho tant perquè no està be. Però quan ho faig, i perquè això xerrem molt en Històries Desobedients, (enllaç al PDF d’aquest llibre a la bibliografia) el que puc dir és que hi ha molta pressió cultural, tan arrelada i ancestral, de rendir-li lleialtat a la família passi el que passi. Fins i tot la pròpia llei prohibeix que un fill o filla declari contra els seus pares.
I la disjuntiva sempre és quin pesa més, si el mandat de lleialtat familiar o el deure de denunciar un crim contra la humanitat.

No hi ha escapatòria al cost: et paris on et paris sempre estaràs en falta per a la lògica de la família d'un genocida. És qüestió de transcendir aquesta disjuntiva i donar-li valor a aquesta realitat, el que els situa com a criminals, i els sentiments que genera en cadascun. Jo no vaig poder viure amb això.

La ruptura de la relació amb el seu pare no va significar, per a Kalinec, una creu i ratlla. “Des de llavors, el meu pare es va convertir en objecte d'estudi per a mi”, va definir en algun passatge de l'entrevista: va llegir quant llibre va trobar que toqués la temàtica de familiars de repressors, segrestadors, torturadors i botxins.
Va revisar la causa que ho va investigar, va acusar i per la qual ho van jutjar. Va ser al judici en contra seva. Va indagar sobre possibles néts apropiats dins de la seva família, i fins i tot, després de la sentència que ho va condemnar a presó perpètua, va fundar el col·lectiu Històries desobedients, que es va sumar a la lluita, el reclam i el treball d'organismes de Drets humans per la reconstrucció de la memòria i la veritat, i l'obtenció de Justícia.

--Vas convertir l'angoixa en participació i compromís. És una espècie de demanar disculpes en nom del teu pare?

--És una cosa que conversem molt a l'interior del col·lectiu. A nivell conscient sempre se sap que no és la nostra culpa el que van fer els nostres pares i familiars genocides, sinó responsabilitat d'ells, però hi ha alguna cosa que opera a nivell inconscient i que té a veure també amb desenvolupaments socials, històrics, culturals, d'aquesta qüestió generacional de traumes heretats o qüestions que es transmeten, on un rep la càrrega d'una història i cada qui fa el que pot amb això.

El títol d'aquest llibre té a veure amb això: aquesta és la meva història, jo assumeixo que aquest és el meu cognom i que en aquesta història que li hauré d’explicar als meus fills perquè també és seva, això que va fer el meu papà. És la meva aportació per a tractar de recompondre alguna cosa.

--Així com la decisió de “portar el seu nom”, també n'hi ha respecte de continuar sent la seva filla i d'anomenar-lo “papà”, fins i tot en contra del que ell mateix vol.

--Sí. Jo no vaig sentir mai que en canviar-me el cognom em canviés alguna cosa a mi. Una vegada vaig escoltar a Mariana Dopazo --filla de Etchecolatz, (Comissari genocida de la Policia bonaerense) qui es va canviar el cognom--, en una xerrada sobre genocidi i filiació dir una frase que em va deixar perplexa: “no li permeto més ser el meu pare”, va dir, en el marc d'un treball de molta elaboració i valentia que Mariana va fer.
Vaig parlar amb la meva psicòloga i eufòrica li vaig dir que era el que necessitava. En dues intervencions em va deixar desarmada.
Jo situo una funció paterna en ell, ho nomeno tot el temps com a papà perquè ell és això, i jo em paro genuïnament en el lloc de filla i repudio els seus crims, li reclamo que digui el que sap des d'aquest lloc.
Per més que em vulgui excloure i desheretar-me, jo sóc hereva forçosa d'aquesta història i sóc la seva filla indefectiblement. Assumir aquest lloc i des d'aquest fer una cosa diferent per a mi, per als meus fills i els fills dels meus fills, és la meva tasca.

--De fet, poses com a condició que trenqui el pacte de silenci per a arribar a un acord en el judici per indignitat que et va fer… És convertir una història íntima i personal en col·lectiva.

--Sí. Vaig començar aquest recorregut fent un treball personal i cap a dintre, i acabo exigint solucions. Aquest llibre comença amb mi sense poder creure la realitat i acaba demanant-li que parli, i a la Justícia que no li doni sortides transitòries.

La història és col·lectiva, no és meva ni teva ni de cadascun, en un cert punt.

I aquest també és el sentit del llibre: comprendre que si estic aquí parada és producte de les lluites de les Mares i les Àvies, d'una societat que va continuar reclamant per Justícia, perquè se sàpiga el que va passar i hi hagi penes per als responsables.

Tot el que fa que avui existeixi el col·lectiu Història desobedients és mèrit d'aquesta societat, dels judicis, de la derogació de les lleis d'impunitat.

Ailín Bulentini.

Traducció Diego Arcos
Font Diari Pagina 12 del 07/08/2021
https://www.pagina12.com.ar/360121-analia-kalinec-la-hija-del-genocida-que-decidio-escribir-su-
mes info:
https://fuetimate.com/ex-centro-clandestino-de-detencion-tortura-y-exterminio-olimpo/#En_situaci%C3%B3

El Llibre “Historias desobedientes” en castellà es pot descarregar al següent linkatge:

https://www.abogarte.com.ar/pluginAppObj/pluginAppObj_61_11/Nosotrxs-HD-FINAL-Libro-2020-05--2-.pdf

ENLACE A LA WEB DEL ARTICULO ORIGINAL EN PAGINA 12
Publicidad

Registro de Residentes Argentinos en el Exterior
TechARTivity - diseño y programacion web
LegaCity
CONSULADO ARGENTINO BARCELONA. Difundimos la web del Consulado, para facilitar la comunicacion entre los ciudadanos/as de argentina y la administracion del Estado Argentino. Esta difusion se realiza de forma TOTALMENTE INDEPENDIENTE DE LAS AUTORIDADES Y SIN OTRO OBJETIVO QUE EL DE FACILITAR LAS GESTIONES DE NUESTROS COMPATRIOTAS. Asimismo, convocamos a todas las entiaddes argentinas a incluir los enlaces con los consulados. Junta Directiva
 
Publica tu baner
Escribenos a

 

(c) 2005-2018 - Casal Argentino de Barcelona - Ronda Sant Pere 19-21, 5º, 1ª - 08010 Barcelona - Catalunya | Móvil: 655 549 859 | Email: