Ens complau convidar-los a l'acte presentació i roda de premsa de la campanya "Jo encara no parlo català, parla m'hi!" que tindrà lloc el dia 25 de setembre a les 19 h en el Col•legi de Periodistes de Catalunya, Rbla. Catalunya, 10, pral., 08007 Barcelona.

Els oradors seran:
Sr. Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.
Sr. Bernat Joan. Futur Secretari de política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Sra. Najat el Hachmi, escriptora catalana d'origen Amazic
Sr. Diego Arcos Coordinador campanya "Jo Encara no parlo Català...".

Esperem poder contar amb la seva adhesió institucional i participació en aquesta campanya.

Adjuntem dos documents en els quals s'exposen els objectius i el pla de treball a desenvolupar fins a Sant Jordi 2008.

Esperem la seva resposta.
Moltes Gràcies

Immi.Cat
Diego Arcos
Coordinador de la campanya
Contem amb el suport de la Secretària per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.
info@immi.cat
665464286

Carta oberta als catalanoparlants:
JO todavía ENCARA NO PARLO hablo CATALÀ,
PARLA-M’HI! hablame!


Ja YA fa HACE uns anys AÑOS que vaig arribar LLEGUÉ a aquesta terra. Jo i la meva MI companya COMPAÑERA vam TUVIMOS QUE marxar de casa nostra perquè, malgrat PESE la riquesa del meu MI país i l’esforç EL ESFUERZO de la nostra NUESTRA gent, no hi teníem futur, ni tan sols present.
La conxorxa CONFABULACION dels polítics corruptes i els empresaris, especialment estrangers, ha destrossat la societat on vaig néixer.
I un dia, la meva parella MI PAREJA i jo vam decidir DECIDIMOS emigrar. I vam venir VINIMOS aquí convençuts CONVENCIDOS que arribàvem LLEGABAMOS a Espanya.
Al cap CABO d’un temps, però, anàvem FUIMOS entenent ENTENDIENDO cada cop VEZ més MAS que això ESTO no era com ens ho NOS havien explicat.

Un dia vaig comentar COMENTÉ a casa: em sembla ME PARECE que aquesta ESTA terra no es ben bé Espanya.

A la feina hi treballava TRABAJABA amb un company COMPAÑERO que estava a punt de jubilar-se. Ell havia estat especialment amable i solidari amb CONMIGO mi, i sempre recordava quan CUANDO ell havia estat immigrant al nord d’Europa i ho havia passat molt malament.
Un dia, quan s’apropava SE ACERCABA el seu comiat, SU DESPEDIDA per tal de treure-li PARA SACARLE un somriure UNA SONRISA vaig saludar-lo LO SALUDÉ EN CATALÁN en català; li vaig dir: BON DIA COMPANY!
Mai NUNCA no oblidaré OLVIDARÉ la seva SU cara amb CON una alegria radiant. Em va abraçar ME ABRAZÓ i em va felicitar ME FELICITÓ per haver començat a parlar HABLAR català. Tot i PESE A que jo no podia encabir CONTENER tanta satisfacció dins DENTRO meu, però, també estava avergonyit, AVERGONZADO no sabia més de cinc paraules PALABRAS en aquesta llengua.

I així, amb CON la meva MI parella, vam començar a estudiar català a l’Ajuntament. Mai JAMAS no m’hauria HABRÍA imaginat que seria tan difícil aprendre aquesta llengua.
Perquè una llengua és una eina, HERRAMIENTA que serveix SIRVE per comunicar-se i per aprendre a viure VIVIR com ho fan LO HACEN els que hi van néixer, NACIERON AQUI com ho faria LO HARIA jo mateix YO MISMO si anés a FUERA viure VIVIR al meu MI país i fos Y FUERA estranger.
Però les eines HERRAMIENTAS s’han de SE DEBEN fer servir USAR per utilitzar-les com cal CORRESPONDE.
Si estàs aprenent APRENDIENDO a utilitzar un ganivet CUCHILLO i cada vegada CADA VEZ que vols QUIERES fer-lo USARLO servir no t’hi deixen, TE DEJAN com n’aprendràs de tallar CORTAR la carn?
I això ESO és el que ens LO QUE NOS passa amb CON el català. Cada vegada VEZ que començo a parlar-ho, HABLARLO amb un munt CON MUCHO d’esforç ESFUERZO i superant la vergonya VERGUENZA de no expressar-me correctament, els mateixos MISMOS catalans et responen RESPONDEN en espanyol.
La meva MI parella ja està emprenyada ENFADADA.
Jo segueixo SIGO intentant-ho. I penso que les persones que ens responen en castellà s’haurien DEBERIAN d’estimar QUERER una mica POCO més la seva SU identitat.
Si em parlen NOS HABLAN en la llengua dels que, durant tant de TANTO TIEMPO temps, han sotmès SOMETIDO la seva SU nació, serà que prefereixen PREFIEREN relacionar-se amb els CON LOS opressors abans ANTES que xerrar HABLAR amb CON les persones com jo, COMO YO que vaig escollir ESCOGÍ aquesta terra per viure-hi PARA VIVIR i perquè sigui PARA QUE SEA la terra dels meus fills DE MIS HIJOS.
Algun dia li diré a qui em parli en castellà:
Jo encara TODAVIA no parlo HABLO català, però tu sí, perquè és la parla EL HABLA dels teus TUS PADRES pares. Si no em parles HABLAS en la teva TU pròpia llengua, tu la perdràs una mica; però Catalunya, amb CON ESTA aquesta actitud, podrà perdre PERDER els milers de persones que com jo hem arribat LLEGADO aquí per oferir OFRECER el nostre treball NUESTRO TRABAJO.
Jo n’he fet HE HECHO un compromís amb aquesta CON ESTA nació, assumint ASUMIENDO la seva SU llengua.
No seran els LOS que ens parlen HABLAN en espanyol, els qui QUIENES em facin ME HAGAN canviar la meva decisió; MI DESICION heu d’entendre TENDRAN que ENTENDER QUE cada immigrant que comença a parlar català està optant per ser català voluntàriament.

Heu de tenir paciència amb nosaltres i, a poc a poc, anar ensenyant-nos a xerrar normalment en català.
Per això us dic, us demano:

JO ENCARA NO PARLO CATALÀ, PARLA-M’HI
Campanya promoguda i coordinada per el Col•lectiu Immi.Cat.
www.immi.cat
DOCUMENTS EN PDF I WORD:
Es poden baixar d'aqui.