SÓC AVI DE 129 NÉTS I NÉTES

Les Àvies de la Pl. De Mayo han aconseguit recuperar la néta 129 de les 500 que busquem.
La considero néta meva i com cada vegada em va fer plorar d’emoció i ràbia i alegria tot al mateix tems, quan vaig veure la noticia.
Es la filla de Norma Síntora i Alberto Solsona.
Tots ds militants del PRT – ERP, Partit Revolucionari dels Treballadors – Exercit Revolucionari del Poble d’ideologia trotskista guevarista. Aquesta organització va ser anihilada per la repressió del govern del Gral. Perón primer i després per la dictadura cívic militar eclesiàstica de Videla utilitzant el terrorisme d’estat amb el suport dels estats que es diuen democràtics i el regne d’Espanya.
Aquesta victòria ha trigat 42 anys per restaurar la identitat robada a la família Solsona Síntora i a la mateixa néta.
Es un altre triomf de les Àvies i de tot el moviment de Drets Humans del poble argentí.
I es una victòria que visc en primera persona, per la meva militància en el sector estudiantil de Montoneros i en general per la companyonia solidaria entre lluitadors.
La primera néta recuperada es deia Carla Rutilo Artés Companys, malauradament ja no esta entre nosaltres. Des de la numero u fins aquesta 139 ha passat força temps i les victòries no han deixat d’arribar com a resultat de la lluita permanent de les “MADRES”, les “ABUELAS” de la organització “H.I.J.OS.”
Son les filles i els fills dels meus companys i companyes de somnis, lluites i drames, dels germanes i germans caiguts, però mai derrotats. Podria ser la meva cara la que estigués en les fotos dels segrestats i desapareguts com a conseqüència de la meva militància abans i durant tota la dictadura. Per això aquestes nétes i néts som també una mica meves i per el deure moral i polític de donar suport i participar des de Catalunya en aquesta lluita contra la impunitat.

UN ALTRE GRAN VICTÒRIA: FILLS I FILLES DELS GENOCIDES
Des de fa un temps ençà ha començat a desenvolupar-se un nou espai en la contesa per derrotar el terrorisme d’estat, es tracta dels fills i filles de genocides que repudien als seus pares, demanen legalment un canvi de cognom i s’estan afegint a la lluita per memòria veritat i justícia.
L’orgull de pertànyer a un poble que es la referencia de la dignitat en tot el mon, un exemple del qual poden aprendre els moviments dits memorialistes de Catalunya i el Regne d’Espanya.
Diego Arcos