Coghlan
By fuetimate
El barri de Coghlan també és un d’aquells barris de Capital que va nàixer al voltant de l’estació de trens. El barri porta el nom d’un tècnic irlandès, John Coghlan, que va treballar en la construcció del ferrocarril a Argentina. És un barri tranquil, impressionadament tranquil, passejar pels seus carrers et dóna la mateixa sensació que per Parque Chas però en aquest cas, amb una mica més de “onda”. El barri és veí de Belgrano, Villa Urquiza, Núñez i Saavedra i els seus límits són les vies del ferrocarril Mitre, Núñez, Zapiola, Monroe i Tronador.
L’estació de trens és l’eix del barri, tot i estar en un dels seus límits. L’estació es va inaugurar el 1891 i posteriorment es va llotejar el terreny i es va vendre per a construir les cases dels treballadors i immigrants, principalment bascos i francesos, però també anglesos, com es pot veure en l’estil arquitectònic de moltes cases pels voltants de l’estació. Avui l’estació, que es va crear per unir Belgrano amb Tigre, és una biblioteca pública amb més de 12.000 volums i la seu de la Asociación Civil Amigos de la Estación de Coghlan.
Tota l’activitat comercial es troba a les seves avingudes, per on també hi passen els autobusos. La resta de carrers són per “fer carrer”, amb cases baixes amb jardí i pocs edificis. Dos dels exemples són els passatges Plutarco i Sócrates, carrerets amb arbres i ocells; de fet entre ells hi ha Plutarco Almacén, una botiga que representa l’ambient del barri, amb un estil orgànic, natural i de reciclatge on s’hi pot trobar des de menjar, com pans artesans o fruita i verdura, fins a llibres o CD’s i fins i tot pots comprar-hi jardineres amb hortalisses per fer-te un hort a casa.

La parròquia Santa María de los Ángeles, la patrona dels nens a Buenos Aires, data de 1928 i va ser inaugurada pels pares franciscans caputxins. Fou obra de l’arquitecte Horn. Un altre edifici important del barri és l’hospital Pirovano, que porta el nom d’un metge que va exercir durant l’epidèmia de febre groga de 1871.
Mirant cap al cel podem veure una de les típiques torres de totxos que podem trobar en diferents llocs de la ciutat. En aquest cas es tracta d’una torre de 35 metres d’alt que era una ventilació cloacal.

El museu Ana Frank es troba a Superí 2647 i hi podem veure una línia del temps d’Alemanya i de la família Frank, així com una rèplica de la casa on es va amagar la família de Anne.