TEXT EN CATALA, REPRODUIT DE www.nationalia.cat
NACIONS INDÍGENES I ORGANITZACIONS SOCIALS DE L´ARGENTINA CAMINEN CAP A BUENOS AIRES

Tres columnes diferents recorreran bona part del territori argentí entre el 12 i el 20 de maig en ocasió del bicentenari de la independència, amb la reivindicació d´un Estat plurinacional, el cens dels territoris ancestrals, el reconeixement oficial de les llengües indígenes, i es promogui la protecció dels recursos naturals, com les glaceres.

´Els pobles originaris volem demostrar que no som passat, que existim i hem resistit més de 500 anys i continuarem resistint pel nostre dret a ser´. Aquest és l´esperit que ha dut la majoria de pobles indígenes de l´Argentina a mobilitzar-se en forma de tres grans marxes que, durant vuit dies a partir del passat 12 de maig, passaran per algunes de les ciutats més importants de tots els punts de la geografia argentina, per trobar-se a Buenos Aires el dia 20, cinc dies abans de l´aniversari dels 200 anys d´independència respecte Espanya.

La Marxa Nacional Indígena http://marchanacionalindigena.blogspot.com ha estat organitzada per les nacions Kolla, Guaraní, Maputxe, Diaguita, Quom –Tobas, amb el suport d´un bon nombre d´entitats i organitzacions socials relacionades amb les qüestions indígenes. Sota la consigna ´Estat Plurinacional i Reparació Nacional´, les reivindicacions principals d´aquest moviment es resumeixen en quatre punts: reparació territorial; reparació cultural i educativa; reparació de la Pachamama; i reparació econòmica.

Més concretament, algunes de les mesures demanades són el reconeixement i la restitució als pobles originaris de les seves terres ancestrals, l´oficialitat de les llengües indígenes i la creació d´universitats i altres centres educatius indígenes autònoms, la declaració d´intangibilitat de les glaceres, i la creació d´un fons especial permanent per implementar les polítiques específiques dels pobles indígenes, dissenyades per aquests mateixos.

Es calcula que milers de persones es manifestaran a Buenos Aires, on hi ha prevista una reunió amb la presidenta del país, Cristina Kirchner. Aquí, els pobles originaris esperen trobar-hi també germans del poble argentí, els moviments socials, que reconeixen els pobles indígenes preexistents, els que reflexionen sobre aquest bicentenari, els que qüestionen, els que no se senten cridats a festes ni focs artificials, els que saben que vivim un pols intensa amb els poders tradicionals i colonials´.

També hi ha qui s´ha desvinculat de l´activitat, com és el cas dels mbya guaraní i també del Parlament Maputxe de Río Negro. Uns i altres consideren que el procés previ a la marxa d´aquests dies no ha comptat amb la participació de totes les nacions indígenes del país i, en certa manera, critiquen la forma en que s´ha volgut efectuar la protesta.

Unes 400.000 persones es declaren membres o descendents d´algun dels pobles originaris del territori argentí, segons el cens del 2004-05. D´entre els 19 pobles considerats autòctons, hi destaquen els maputxe (105.000), els toba (60.000), els wichi/mataco (36.000) i els guaraní mbyà (4.000), segons les dades de Minority Rights Group. La majoria d´aquestes comunitats viuen al nord i l´oest del país.

Més informació:

Marcha Nacional Indígena
Línea Capital: Los guaraníes se suman a la Marcha de los Pueblos Originarios
IndyMedia Argentina: Bienvenidos a la Marcha de los Pueblos Originarios
El País: Los indígenas argentinos exigen un Estado plurinacional
Nationalia és un diari digital d´àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s´actualitza diàriament en català i anglès.

WEB DE NATIONALIA, PREMEU SOBRE AQUEST TEXT